LLANA

DE LAS UELLAS AL CALSETÍN Y MOLTO MÉS

CHOLLÀ

Le bem demanà a Ángel de Martina que cuan chollase las uellas, mos guardase un parell de vellons de llana: uno bllanco y un altro negro. Denantes se encomensaba a chollà ta San Antonio, t’al dechiset de chuño, pero ara com ha cambiau el tems y encomensa antes la caló, hu fan guaire ben dan quinse días u més d’antelasión. Cuan el pastó mos ba avisà de que ya podebam anà a repllegà els vellons, ba encomensà la aventura de la llana.

Una aventura ta nusaltras, ara, a ista sosiedat a la que estam vivín, perque fa sincuanta o sixanta ans, yera el pan de cada día ta las donas.

Yei que pensà que dan la llana se feban els colchons, els edredons, els calsetins, las mantas, els tricots, las camisas y camisetas, els tapabocas

y moltas prendas més ta abrigase del fret als llargos hiverts de la montaña.

Tos anam a contà paso per paso lo que hem feto desde que bem repllegà els vellons.

COM VA ENCOMENSÀ TOT

Ta encomensà, ditos que se mos va despertà l’interés cuan ta prensipes d’abril se ban posà en contacto dan nusaltras unas donas choves que queriban apenre els treballs de la llana, y queriban ragonà dan las Donisas que eban viviu a la época en la que istes treballs yeran fayena cotidiana.

A la primera reunión bem compartí sapiencia, experiensia y proyectos.

Ellas ban quedà contentas dan lo que ban apenre y nusaltras mos bem quedà dan las ganas de recordà tems pasats al vede-las a ellas dan tantas ganas de apenre y esperimentà.

Bem desidí encomensà tot el sicllo y tenibam a istas mosetas al tanto de cada paso que febam ta que podesen vinre a comparti-lo dan nusaltras.

LLAVÀ LA LLANA

Coma hu queriban grabà, bem quedà en que vinrían un chous per la tardi, ta llavà la llana, cuan ya fese sombra al llavadó, així que la bem posà a amulre el mars de maitino a unas forradas y la bem dixà a la man de dintro del llavadó ta que no fese estorbo.

Un parell de vegadas bem anà dan un tocho ta espentià la llana y donala ta baix. Bem escurrí la primera llanada decantan las forradas perque no pensabam empllega-la ta llavà cap de roba mol puerca coma feban antes, ni fe-la bulre ta sacà la lanolina.

Ta llava-la la anabam sacan de las forradas a manolls y la estregaban y le donabam dan la paleta a la pedra del llavadó.

La anabam posan a uns paneros ta acllari-la ben y que no se’n anase ta’l fondo ni ta’l desaigüe.

A una panera anabam posan la llana bllanca y a un altro la negra.

Mos ba costà una buena estona y cuan bem acabà bem dixà a terra las paneras ta que s’anasen escorren.

Entrementras bem aprofità ta brenà y charrà una estoneta sentadas a la fresca unas, y fen roldes els altros més choves.

IXUGÀ LA LLANA

Ta ixugà la llana, antes l’ha esteneban per las parets dels prats, u ensima de las maturradas, pero nusaltras la bem portà tal cubierto de la era de casa de María.

Astí se ba acabà de escorré y al altro del día la bem apañà ensima de un estenedó de roba d’ixos pllegablles ta que fuese més fásil saca-lo al aire y al sol y cola-lo ta dintro del cubierto si se posaba a plloure

Una vegada que s’eba ixugau la llana, ya bem podé encomensà a treballa-la.

ESCARPÍ

Lo primero que yey que fe, ye escarpi-la que consiste en ahueca-la dan els didos ta saca-le las brozas que pueda tinre y ta que quede ben toba.

CARDÀ

Conforme la anam escarpín, se ba posán a las cardas. Las cardas tienen unas púas ta peinà la llana. Yei que fe-lo dan molto cuidau ta que ista no se trenque.

FE ROLLOS TA LA FILOSA

Dan la llana cardada se ban fen uns rollos ta embolicà-los a la filosa.

Diu María Portaspana al llibre “La Dona Montañesa” que la filosa, el fuso y el torsedó yerán els mueblles de la casa.

LA FILOSA

La filosa se fa dan un tocho de avellanera tallau el mes de mayo.

Se fan cuatre talls a lo llargo al tocho, de un palmo y mich, y a un palmo del cabo. Ta ubrílo y mantenílo ubierto, se cola adintro del forau feto, una poma y se dixa hasta que el tocho se seque. Se posa un arambre al prensipe y final del tall, ta que no se ubra més.

Cuan no se tiene filosa, se empllega un tocho ta enroligà la llana.

EL FUSO

El fuso ye un traste feto dan madera de buixo dan unas ranuras al cabo de tot y un poco més ta baixo, ta fe pasà la llana. A l’altra man del fuso se posa un reborde ta que pese més y done vueltas milló cuan se fila.

FILÀ

Preparam el fuso ta filà la llana que hem posau a la filosa. El encomensà ye lo més difisil.

Yei que sujetà la veta de llana al fuso y ana-la estiran sin trenca-la ta que se faga més prima.

Dispués se cola per la ranura que yei al cabo del fuso.

Se dixa penchà y se fa rodà.

El filo que va sallín se va repllegán entortelliganlo al fuso.

Una vegada que ya hem filau un parell de fusos de llana, se fa una madeixa ta llava-la y tinta-la si se quere, y dispués de ixuta se fa un diviello.

FE UNA MADEIXA DAN L’ARÍULO

FE UN DIVIELLO

EL TORSEDÓ

Ye un traste pareseu al fuso, dan una hembrilla a uno dels cabos, ta cola-hi-e las dos vetas de llana que querím torsé.

TORSÉ LA LLANA

Dan dos diviellos y el torsedó podem fe un filo de dos cabos. Se colan els dos cabos per la hembrilla que yei al cabo del torsedó y se fa rodá ta que se enrollen el uno dan el altro.

EL FILO DE PEGOTILLO

Se feba torsen chuntos un cabo de llana bllanca dan uno de negra, tal como podem vere a ista foto.

TINTÀ LA LLANA

Llechím al llibre de La Dona Montañesa que “La tintaban fen-la bulre dan els cascolls de nuesas verts. Anaban posan la madeixa y la sacaban dan un tocho ta que no se cremase y la tornaban a colà hasta que estase ben tintada. Se posaba a un balde a escorré y se penchaba ta que se ixugase”

“Una begada ixuta se tornaba a devanà el diviello ta fe el tricot”

_{Tot aixó podem vede-lo al apartau dels llibres de la web (Libros/ La Dona Montañesa/ Els teixits) y al DVD de La Dona Montañesa que está al acabà el apartau Libros. (Libros/DVD/La Dona Montañesa/La Llana)}.